Via dedicada a dos dels pioners manresans de l’escalada a Montserrat: Francesc Puigarnau i Celdoni Espunyes, que entre d’altres primeres conten amb la Normal de la Momieta o la Normal de l’Agulla del Pas del Príncep. La via en sí segueix un marcat diedre que després es transforma en una vistosa xemeneia, tota ella amb bona roca (excepte un tram del tercer llarg), totalment assegurada i ràpida de fer.
- Via: Puigarnau-Espunyes
- Zona: Montserrat – Roca del Corb
- Dificultat: 6b/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 110 metres
- Exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits i parabolts
- Material: 12 cintes exprés, estreps útils si no la fem tota en lliure
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem, localitzem la via, que es troba un 50 metres a l’esquerra de la Serrat-Torras, just quan la paret canvia d’orientació; prenem un corriol poc definit que ens deixa a peu de via.
-
- La Vall del Llobregat i la Santa Cova vistes des de la Roca del Corb
-
- Primera tirada
-
- Segon llarg
-
- Tercera tirada
-
- Darrer llarg en xemeneia
-
- Ressenya de la via
L1(V+)
La primera tirada és un petit esperó que ens menarà directament al peu del diedre. Té un pas de V+ just començar, on haurem de tibar de preses petites. Un cop superat, facil fins la reunió, que es fa en un replà molt còmode. 20 metres.
L2(6b o V i Ae)
El llarg s’inicia per terreny un xic extraplomat, es pot fer en Ae però si sortim per la dreta de les xapes podem abastir una bona nansa que ens permet elevar-nos i atacar la fissura. Un cop el terreny es redreça seguim escalant pel diedre, combinant encastaments amb tècnica de diedre. Es tracta d’una tirada força divertida, amb una roca millor del que sembla a primer cop d’ull. Només hem d’anar al tanto uns metres abans d’entrar a la reunió, on la roca és una mica discreta. 30 metres.
L3(V+ i Ao)
Sortim de la reunió per un petit diedre fins arribar a una bona lleixa. Anem un xic cap a l’esquerra. Ve un tram per una canal que suposadament és 6b+ en lliure, però la roca està extremadament descomposta i després de dos saques per quedar-se les preses a les mans decidim passar en A0. De seguida es pot tornar a escalar en lliure fins que ens encastem a la xemeneia i ja fàcil fins la reunió. 30 metres.
L4(V-)
Sortim de la reunió i després d’un parell de passos en placa ens encastem definitivament a la xemeneia. Es tracta d’un ramonage gens angoixant i molt assegurat que ens mena fins a la darrera reunió. 30 metres.
Descens:
La via és rapelable però podem sortir per dalt seguint un passamà que ens mena al cim de la Roca del Corb. Creuem la Roca en direcció al Monestir fins arribar al camí de l’Aigua.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada molt bonica.
- Darrer llarg en xemeneia molt divertit i gens angoixant.
- Ràpida de fer, fet que permet combinar-la amb alguna altra via propera, com ara la Serrat-Torras.
- Molt ben equipada, és una bona opció per iniciar-se en l’escalada de diedre i xemeneia.
El que no m’ha agradat tant:
- Tram molt descompost al tercer llarg. Molta cura amb el que fem anar avall.